dimarts, 12 de febrer del 2013

La lectura, entre la fidelitat i la promiscuïtat. Desmitificant el llibre electrònic (2)

Índex manuscrit sobre les guardes del llibre "La veu misteriosa" de Lluís Quintana

Hi ha tres arguments que surten sempre, sempre, quan algú vol defensar la bondat del llibre electrònic: a. la possibilitat d’augmentar o disminuir el cos de lletra segons la voluntat del lector, cosa que facilita la lectura a determinats col·lectius (gent gran, persones amb problemes de visió, etc.), b. la possibilitat d’anar a la platja amb deu mil llibres en un senzill dispositiu (en l’argument hi surt, invariablement, la platja, de manera que l’anomenarem l’argument de la platja), i c. la possibilitat de fer cerques automàtiques.

Dels tres arguments, el que personalment em convenç més és el tercer. La possibilitat de fer cerques automàtiques en un llibre és un avantatge real. Sovint volem saber què diu un llibre sobre un autor o un tema determinat, o volem localitzar un fragment concret del qual recordem vagament algun mot. Disposar del text digitalment i poder-ne fer cerques lliures és un avantatge real. En els llibres, en el millor dels casos l’editor ens pot haver proporcionat un índex general detallat i índexs onomàstics i analítics, que ens podran fer servei a l’hora de fer cerques, però que no seran automàtiques sinó digitals en el sentit més genuí del terme: en cercar les diverses recurrències d’un nom propi, per exemple, haurem de tenir un dit a l’índex onomàstic i un altre a les successives pàgines a què aquest remeti, amb la consegüent incomoditat que això suposa.

Tanmateix, la necessitat de fer cerques en un llibre extens la tenen especialment els lectors professionals, és a dir, els que llegeixen en funció d’una recerca concreta: la preparació d’una tesi doctoral, d’un treball acadèmic, d’un assaig o un article, etc. És a dir: el lector que és també escriptor, i que té, per tant, una relació professional amb l’acte de lectura. El lector no professional molt rarament necessitarà fer ús de cerques automàtiques. ¿Quina necessitat té, un lector de novel·la, de fer cerques automàtiques en la novel·la que està llegint? Sí, ja ho sé, el lector no professional també llegeix assaigs, i biografies, i memòries, i manuals, etc. Però la necessitat de fer cerques automàtiques la té molt menys que un lector professional.

I el lector professional té les seves estratègies per suplir una possibilitat (la de les cerques automàtiques) que el llibre no li permet. A més dels apunts i les fitxes de lectura (pròpies dels més esforçats), el que sempre ha fet el lector professional ha estat llegir pensant en la relectura, i per fer-ho sempre ha disposat d’un instrument valuosíssim: el llapis. Llegim marcant: subratllats, fletxes, marques de lectura als marges, anotacions de tota mena, són estratègies de personalització dels llibres que fan servir tots els lectors professionals. Alguns hi afegeixen els post-its, tot i que són més fràgils que el llapis i estèticament tenen un resultat dubtós. I els lectors més fins faciliten la relectura amb una última estratègia, sumament eficaç: la confecció d’un índex temàtic d’allò que els podrà interessar rellegir en el futur, aprofitant les últimes pàgines en blanc del llibre. Tot això facilita enormement la localització dels fragments que previsiblement ens interessaran en el futur. I tot això, ara com ara, és ben lluny que ho puguin oferir els llibres electrònics. Malgrat les pel·lícules que ens intenten vendre, a la pràctica només alguns pocs dispositius lectors permeten subratllar fragments i inserir-hi marques de lectura, i caldrà veure quina perdurabilitat tindran aquestes marques de lectura a mesura que l’obsolescència tecnològica obligui a substituir uns dispositius per uns altres. Jo puc saber què subratllava Joan Maragall en el text de l’Evangeli de sant Joan de la seva Bíblia. ¿Sabrà la posteritat què subratllen avui els que confien les marques de lectura a dispositius electrònics?

Més encara: els subratllats i marques de lectura són estratègies que, en la lectura, faciliten la localització futura de fragments per a la relectura. És a dir: en la lectura facilitem la relectura. Però hi ha d’haver lectura. En canvi, la cerca de paraules en el llibre digital fa innecessària la lectura. Podem passar directament a la lectura d’aquell fragment que ens interessa. Això també ho fem, esclar, amb els llibres en paper: ¡quants llibres «utilitzem», és a dir, consultem, en fem ús, els citem, etc., però no n’hem fet mai una lectura completa! Tant el llibre com el llibre electrònic permeten una experiència promíscua de la lectura, i és bo que sigui així. Però la promiscuïtat lectora la practiquem tots a tothora: quan naveguem per internet no fem altra cosa que llegir de manera promíscua, saltant d’un lloc a l’altre i abandonant la lectura allà on volem. Potser ja està bé que el llibre continuï permetent, a més de la lectura promíscua, la lectura fidel, en profunditat. Està molt bé obrir el Dant i llegir directament l’episodi de Francesca i Paolo. Però la lectura seriosa, profunda, real, la farà qui llegeixi sencers i seguits els cent cants de La divina comèdia. Podem fer una lectura promíscua en un llibre i una lectura fidel en un e-book, però evidentment el llibre convida a una lectura fidel i l’e-book convida a una lectura promíscua.

Al proper post parlarem de l’argument del cos de lletra. I després, de l’argument de la platja.

13 comentaris:

  1. Ignasi, llegint aquests darrers articles tinc la sensació que substitueixes el mite pel fetitxe. És a dir, desqualifiques el llibre electrònic en pantalla amb la intenció de legitimar el llibre convencional en paper, però acabes empresonat en els límits materials de l'un i de l'altre.

    La gran lliçó de la digitalització, no és que es el pas de paper a la pantalla sinó que la paraula es desenganxa dels suports i comença a volar lliurement.

    Tant si fas servir el llibre en paper (a través dels ulls), com si fas servir la pantalla (a través dels ulls), com si condueixes i utilitzes un audiollibre o ets cec i fas servir una cartolina amb braille, l'acte de la lectura resideix sempre al cervell.

    Quan Saurimonda es menjava el cor de Guillem de Cabestany i corprenia milers de persones que ho sentien per les places i pels carrers, hi havia literatura i no hi havia cap paper.

    La gran lliçó de la digitalització no és que passem d'un paper a una pantalla (com qui passa del papir al pergamí o de la còpia amanuense a la impremta), sinó que la paraula es desenganxa dels suports convencionals i busca noves vies per entrar al cervell i provocar-hi aquest moment màgic que és la lectura. L'era Gutenberg ha estat una casa confortable, però ara ja és una presó.

    Tot el que ens volta regalima signes, Ignasi, cada vegada més. Vivim al bosc de signes de Baudelaire, més que mai. I cada vegada serà més així. Gravats sobre pedra, llibres, pantalles... què són? Trastos. La literatura i la lectura transcendeixen trastos, tipografies i cerques per paraules i ignorem totalment per quines vies ens arribarà ben aviat.

    Tanmateix, com a editor que ha apostat fortament pel paper, la teva actitud és raonable. I t'encoratjo a defensar, a capa i espasa, els teus mercats. Que el que has aconseguit fins ara, com a editor, val la pena, de tota de totes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Anton, pel teu valuós comentari. Però no veig clara la teva argumentació central, per un motiu: la paraula es desenganxa del paper, és cert, però no per això "s'allibera". Digitalitzada, pot passar d'un suport a l'altre amb molta facilitat, és cert, però això no vol dir pròpiament que s'alliberi. Continuem accedint a la paraula a través d'una mediació. Simplement, canviem de mediador amb facilitat, però continuem tenint mediador extern a nosaltres, sigui una pantalla, sigui un dispositiu àudio, sigui el que sigui. Des del meu punt de vista, el més semblant a l'absència de mediació no és la digitalització del text sinó la seva memorització, que havia estat la forma de transmissió literària normal. Quan els poèmes homèrics es transmetien de memòria, aleshores sí que la paraula era lliure de suports. El gran canvi es va produir fixant les paraules per escrit. Va ser aleshores quan les vam empresonar. I la digitalització no les allibera.

      Elimina
    2. Això ho explica molt bé Mc Luhan, que no va viure la digitalització però va fer una reflexió teòrica sobre les mediacions que és plenament aplicable al que planteges. Efectivament en una fase inicial repliquem la mediació del llibre en paper per la mediació del lector digital. És el que ell anomena "efecte retrovisor". Però això només són les beceroles del procés que tot just comença. Un PDF, un e-pub són només formes molt primitives i molt condicionades pel marc mental de l'era Gutenberg. La literatura digital - de la qual només en coneixem els primers passos- i que ja incorpora com a recursos gramaticals (o retòrics, si vols), la hipermèdia, els hiperenllaços, etc. són un pas més. La poesia tot just ha començat i és plena de virtuts desconegudes.

      Elimina
    3. Haurem de veure, certament, quin desenvolupament tenen els llibres digitals enriquits, més enllà dels PDF i e-pub. Esperarem en silenci altres vingudes...

      Elimina
  2. Ignasi, apuntes una reflexió de lector professional, és a dir, de lector que treballa el text. Jo des de fa uns mesos estic treballant amb diverses app en una tableta per aconseguir això que esmentes: la lectura treballada d'un text, subratllant, posant notes, fent resums, enviant paràgrafs sencers al processador de textos per a citacions llargues, etc. Ho estic aconseguint sense tocar el paper per a res. En alguns casos observo evidents millores en la meva feina, que és molt més productiva i eficient. Són imprescindibles aquestes eines? Evidentment que no, però insisteixo, aconsegueixo millores en la meva feina.

    Ara bé, aquest tipus de lectura de treball és absolutament minoritaria, i en alguns aspectes queda reduit a un cercle professional o acadèmic. Per la immensa majoria de lectors això és tangencial.

    Crec que per la gran massa dels lectors "l'argument de la platja" és molt més important. Però ja hi arribarem.

    I apunta alguna nota (im)pertinent per aquestes interessants refleixons:

    - l'entorn digital ajuda a crear més lectors? o simplement provoca una migració?
    - els nadius digitals com perceben el llibre en paper?
    - quins són els canvis que es produiran a la cadena de valor del llibre?
    - quina percepció de valor tenen els llibres digitals en relació a la percepció de valors dels llibres analògics en l'imaginari social i les derivades que això provoca?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, no dubto de la utilitat de les eines que esmentes per facilitar la lectura i la relectura professional dels textos. Per minoritari que sigui aquest ús dels llibres, és un ús que els llibres permeten, i en l'àmbit digital cal que això també hi sigui.

      Fa poc temps vaig descobrir el programa OneNote, dins el paquet Office. M'ho vaig estar mirant i em va semblar que era útil i pràctic. Ve a ser el trasllat dels post-its i les fitxes a l'ordinador. Però al final no em vaig animar a fer-ho servir, per por de l'obsolescència. Moltes d'aquestes notes poden tenir un interès efímer, però n'hi haurà d'altres (com els subratllats de lectura) que m'interessarà conservar. D'aquí a quinze anys, ¿aquest programa existirà? ¿Podré seguir utilitzant les notes preses?

      Faria la mateixa pregunta de cara a les app que esmentes. Jo tinc 32 anys. Quan en tingui 82, si encara hi sóc i mantinc algunes de les inquietuds d'avui, potser recordaré que en el llibre que tinc de tal autor, llegit per mi de jove, hi havia una frase brillant sobre un tema determinat, i m'interessarà anar a buscar-la sense rellegir el llibre sencer. Per fer-ho, només em caldrà anar a buscar el llibre a la meva biblioteca i localitzar la frase gràcies a les marques de lectura fetes de jove. La meva pregunta és: ¿tu, Enric, amb les app podràs fer el mateix que jo amb el paper? ¿Podràs recuperar la feina feta amb aplicacions electròniques? L'obsolescència en l'àmbit digital és un problema que no és menor.

      Les preguntes, totalment pertinents, que planteges al final, suposo que aniran sortint en els posts futurs. Si tu ho has desenvolupat en algun lloc, no dubtis a posar en els comentaris els enllaços corresponents.

      Elimina
  3. Si pensem en el tram infantil-juvenil, constatem una realitat: hi ha infants més predisposats a la lectura que d'altres (per condicionament ambiental). Aquests altres infants, en el llibre, hi aterren uns segons i ràpidament tornen a emprendre el vol, com pardals inquiets. Alguns (o molts) d'aquests lectors que se'ns escapen amb els llibres i àlbums convencionals els podríem "rescatar" amb els dispositius electrònics, proposant-los una lectura diferent, amb moviment i interrupcions, per dir-ho d'alguna manera, perquè és com la seva estructura psíquica –per algun motiu que comencem a intuir–funciona. Què passa si no tenim això en compte? Que el mercat ja s'encarrega de proveir els dispositius de continguts que no sempre (o poc sovint) tenen en compte els elements narratius, els “textos”. Les apps són un terreny on podem mirar d'aconseguir futures fidelitats vers d'altres formes més estàtiques i compromeses de lectura. Amb els dispositius digitals potser podrem repensar formes de lectura per fidelitzar, mica en mica o de cop, aquesta canalla dispersa.

    Jo sóc dels darrers diplodocus que encara desconnecten el mòbil per llegir un llibre en suport paper al tren. Però no subestimaria la capacitat dels dispositius electrònics per captar el paralector abans de perdre'l del tot.

    Per cert, a "l'argument de la platja" caldria fer-li un afegitó: "l'argument de l'avió", que també es fa servir amb freqüència

    ResponElimina
    Respostes
    1. Meritxell, és tema dels nadius digitals que l'Enric Faura posava sobre la taula en el comentari anterior.

      Potser tens raó, però hi ha alguna cosa en la teva argumentació que no m'acaba de convèncer. Véns a dir: com que molts joves no estan acostumats a llegir llibres, potser si els donem els continguts en format digital, "amb moviment i interrupcions" (dius), en repescarem algun per a la lectura fidel.

      Doncs no ho sé. Més aviat diria que hem de ser subversivament reaccionaris i promoure la lectura de llibres també entre els natius digitals. ¿No havíem quedat que anàvem cap a un escenari híbrid, que el teatre coexisteix amb el cinema i tots dos amb la televisió i internet?

      Elimina
    2. El meu argument no sé si és extrapolable, si el podem aplicar a una escala superior a la meva experiència amb nens coneguts, per això em baso en un pressupòsit: que el digital no farà desaparèixer el paper, al contrari. I que un bon lector, com un bon actor, podrà moure's en tots els escenaris possibles.

      El que tu proposes no és reaccionari, és tan valent com la colonització del medi digital per part dels narradors tradicionals. Mirem-ho des del punt de vista pedagògic: el jovenet Gabriel no deixarà de llegir el Hòbbit en paper, perquè és un lletraferit nat, però el seu germà Tomàs, que de moment no mostra tan entusiasme per la lectura i sí per la play, potser "llegiria" una app del Hòbbit, cosa que trobo més ambiciosa que posar-se a jugar a segons quin joc manicomial.

      Elimina
  4. Friso per l'argument de platja (que jo en diria de metro, tenint en compte els volums que traginen els viatgers). En tot cas, espero que hi facis referència no només per la comoditat d'aguantar i transportar menys pes, sinó també la qüestió d'emmagatzematge. Una biblioteca en una casa és un tresor, però la nostra societat urbana i cada vegada més mòbil, com ho pot gestionar?
    Apa, deures...

    ResponElimina
  5. En general estic força d'acord amb les teves reflexions al voltant del llibre electrònic, si entenem l'edició i la publicació dels llibres en el format tradicional, és a dir, que el contingut que es presenta en un llibre en format electrònic és el mateix que el d'un llibre convencional. En aquest cas, ens trobaríem davant de diferents formats, cadascun amb els seus avantatges i inconvenients.

    Ara bé, si el llibre electrònic servís no només per canviar de format, sinó per oferir al lector una edició de tipus hipertextual, en què les referències que hi trobem (sigui a nivell de cites bibliogràfiques, de referències artístiques, etc.) es poguessin seguir per mitjà d'enllaços, llavors clarament el llibre electrònic oferiria unes possibilitats que no pot oferir el llibre convencional. Estic pensant, per ex., en el cas de "Rayuela", de Julio Cortázar, que és un llibre que em va entusiasmar quan el vaig llegir amb 17 o 18 anys. Imaginem-nos poder escoltar la música que escolten els protagonistes. Encara recordo la frustració que em provocava estar-me llegint el llibre i no tenir a mà cap còpia de les peces que anaven rememorant... estic segur que l'experiència lectora (o potser ja no la podríem qualificar de "lectora", sinó d'experiència "total") hauria estat molt més rica, més completa, si hagués tingut accés a aquesta informació. I això és una cosa que el llibre electrònic podria permetre, si de les obres es fessin en edicions diguéssim hipertextuals. Ja sé que en alguns casos les notes a peu de pàgina fan aquesta funció, però en molts d'altres no la poden fer.

    Potser sí que llavors estaríem accentuant encara més la lectura promíscua, el fet d'anar d'un text a un altre, d'una referència a una altra sense parar-nos al text, sense poder-nos-hi aturar per reflexionar. Potser sí. I potser també es podria dir que un text que presenti enllaços distreu la lectura i no ajuda a concentrar-se. Tanmateix, no crec que fos gaire difícil poder activar o desactivar l'edició hipertextual, de tal manera que, si volguéssim, trobéssim el text nu i pelat com en un llibre convencional. Aleshores, però, per què hauríem de preferir el llibre electrònic? Personalment, crec que el pas cap al llibre electrònic només serà realment útil si serveix per revolucionar la manera d'entendre l'edició dels textos.

    Gràcies per aquestes notes tan interessants, i per fer-nos-hi pensar, Ignasi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roger, crec que el que dius desenvolupa perfectament el que apuntava Anton en el seu segon comentari, més amunt. Sí, sens dubte: el "llibre enriquit" (se'n diu així, oi?) justifica la digitalització de l'experiència lectora molt més que el PDF o l'e-pub. Tot i que també temo per l'obsolescència. Una eina fonamental per a l'enriquiment dels continguts és l'hiperenllaç. Tots els que mantenim webs o blogs sabem que els hiperenllaços són perillosíssims: d'aquí a quatre dies, el que hem enllaçat potser ja no existeix. I l'actualització constant per substituir els hiperenllaços inservibles per altres de nous no crec que sigui viable. És a dir: sí, el text enriquit obre perspectives d'un enorme interès, però temo que no serà gens fàcil i que toparà amb problemes de mal resoldre.

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...