diumenge, 17 de març del 2013

Ànima


Moltes coses hem hagut de desaprendre. Moltes més en desaprendrem. I entre les restes del naufragi, potser arribarà l’hora de salvar alguns mots que l’ús i abús ens havien fet avorribles, però que, superats tants malentesos, encara ens podran fer servei.

L’ànima. Salvar l’ànima. Va morir i ho va deixar tot a l’Església…, segurament per salvar l’ànima. Per comprar-ne la salvació. L’ànima es condemna, l’ànima se salva, l’ànima es redimeix… Faig això per salvar la meva ànima (¡Inconscient! ¿No saps que qui vol salvar la pròpia vida, la perd?) El bé de les ànimes. No llegeixis aquest llibre, perquè perilla la teva ànima. El cos és corruptible: l’ànima serà eterna. Mortificar el cos en favor de l’ànima. Anar a salvar ànimes. Per al bé de les ànimes.

És evident: hem traficat massa amb l’ànima. L’hem convertida en l’emblema de l’egoisme espiritual: l’afany per salvar l’ànima, la pròpia ànima, ens instal·lava —en nom dels valors més elevats— en un egocentrisme poruc i insà, només compensat per un colonialisme invasiu (anar a salvar ànimes) igualment insà. Hem hagut de passar pàgina.

I l’hem passada. Laus Deo! I, com sempre que passem pàgina en la vida espiritual, hem buidat la banyera amb l’infant a dintre. És el mal fat de tots els nostres aggiornamentos. Si en prenem consciència, ens adonarem de la necessitat de recuperar l’ànima. Però recuperar-la en el seu sentit genuí, el que emparenta l’ànima amb l’ànim. El que l’associa amb el principi vital, amb la força de viure, amb la irreductibilitat de cada individu, amb allò que ens singularitza i ens fa persones. Josep Maria de Sagarra parlava de la necessitat de furgar «l’ànima de les coses». A mi m’interessa més l’ànima de les persones. O millor: les persones amb ànima. Que són les persones amb caràcter, amb sang a les venes, amb pathos, amb desig, amb vida. Les punxes i en surt sang. En temps de mediocritats i tecnocràcies, no ens farà cap mal recuperar l’interès per les persones amb ànima. Ànima. No pas per salvar-la avarament, sinó per donar-la desmesuradament.

Publicat a Foc Nou, febrer del 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...