 |
| Josep Palau i Fabre |
«¡Quina forma d’amor més estranya i
més dura! Quin mal | em fa no poder-te dir: crec.» És la confessió de Josep
Palau i Fabre al cor del seu «Cant espiritual», un poema que s’inicia amb la
manifestació de la increença i la necessitat de la creença —«No crec en tu,
Senyor, però tinc tanta necessitat de creure | en tu, que sovint parlo i
t’imploro com si existissis»— i que es clou amb el desig renovat de la creença:
«Fes que sens fi, i sense paraules, | tot el meu ésser pugui dir-te: Ets.»
Era el 13 de desembre del 2001, al
menjador de la casa de Joan Maragall, al número 79 del carrer d’Alfons XII de
Barcelona. La celebració de Nadal organitzada per l’Arxiu Maragall i la
Fundació Maragall incloïa la presentació de dos quaderns de la Fundació —Sobre
el ‘Cant espiritual’ de Joan Maragall, de Jordi Bachs, i Cants
espirituals catalans, de Sam Abrams— i un recital de «Cants espirituals
catalans». Es tractava, és clar, dels cants espirituals d’Ausiàs March i de
Maragall, però també dels de Josep Palau i Fabre, Blai Bonet, Antoni Ferrer i
Perales i David Jou. D’aquests, els tres poetes vius —Palau i Fabre, Ferrer i
Jou— van ser presents a l’acte i van recitar el seu cant. Palau i Fabre cridava
la seva pregària desolada: «No crec en tu, Senyor, però si ets, treu-me
d’aquest engany | d’una vegada; fes-me veure ben bé la teva cara.»
«No crec en tu» és una expressió
impossible: si no hi crec, ¿com puc adreçar-me a un «tu», un «tu» que és, a més a més, «Senyor»? Potser hem de llegir aquest
vers com el resum d’un segle que ha proclamat que deixava de creure en Déu, al
mateix temps que no ha pogut renunciar a adreçar-se-li i demanar-li comptes pel
seu ocultament dels ulls humans. Quan Palau i Fabre diu: «fes-me veure ben bé
la teva cara», ¿no està expressant el mateix anhel que Maragall, quan reclamava
uns ulls més grans «per contemplar la vostra faç immensa»? ¿No és l’ocultació
de Déu —el silenci de Déu— la gran angoixa de l’home contemporani?
Publicat a Foc Nou, març del 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada