dissabte, 6 d’abril del 2013

Meditar amb Alcover

Joan Alcover


És sàvia, la balanguera. La recorden, ¿oi? La balanguera és la protagonista femenina d’una cançó popular mallorquina glossada per Joan Alcover. La balanguera teixeix «la tela per demà». Hi ha una gran tensió, en tot el poema d’Alcover, entre passat i futur. Una tensió molt pròpia dels poetes (recordin Foix: «m’exalta el nou i m’enamora el vell»). Teixir manualment una tela convida a pensar en el passat, en les parques, en una tècnica que ve de lluny i que s’ha anat transmetent per tradició oral. Jo no teixeixo, però teixia la meva àvia.

La balanguera, quan teixeix, no s’inscriu solament en una tradició que remet al passat, sinó que està creant una tela «per demà»: està construint el futur. La segona estrofa del poema ens parla magistralment d’aquesta tensió entre passat i futur:
Girant l’ullada cap enrere 
guaita les ombres de l’avior,
i de la nova primavera
sap on s’amaga la llavor.
Sap que la soca més s’enfila
com més endins pot arrelar.
Hi insisteixo: és sàvia, la balanguera. Perquè la seva mirada cap al passat no és historicista ni nostàlgica: si enfonsa les arrels a la terra és perquè les branques puguin enfilar-se cap amunt; coneix les empremtes del passat, però sap on es troba la llavor del futur. La balanguera sap fins i tot anticipar-se al futur:
Quan la parella ve de noces,
ja veu i compta sos minyons;
veu com davallen a les fosses
els que ara viuen d’il·lusions.
No és l’anticipació dels endevins; tampoc la dels grans visionaris; ni l’escepticisme de qui se sent de tornada de tot: és l’anticipació de qui molt ha vist i ha viscut, de qui ha après a (pre)veure el futur perquè ha viscut sempre conscient del lligam amb el passat. És la lucidesa de les ànimes despertes que, des del fons de la nit («de noche» i «sin luna», com ens ensenyen els místics castellans), són capaces de veure el despertar del dia:
Dins la profunda nit tranquil·la
destria l’auba qui vendrà.
De qui és conscient
de la infantesa qui s’enfila,
de la vellura qui se’n va.
Que ens sigui concedida la saviesa de la balanguera.

Publicat a Foc Nou (maig del 2012).
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...