 |
| Joan Bada |
Joan Bada era un home de fermes conviccions. D'una duresa sovint glacial, agreujada per la ironia, tenia tendència a veure el món (començant pel petit món eclesiàstic) en funció de complexes trames conspiratòries. Tanmateix, es feia escoltar per la contundència de les seves afirmacions i pel rigor amb què les expressava.
D'una honestedat de pedra picada, deia sempre el que pensava encara que fer-ho el pogués perjudicar. Sovint era immisericorde a l'hora de jutjar persones i institucions de l'entorn eclesial, sense distingir mai entre "els seus" i "els altres". Més encara: tendia a ser especialment dur amb aquells amb qui tenia més sintonia ideològica. Tenia la lucidesa, això sí, de detectar quan s'havia excedit i la humilitat de disculpar-se amb les persones a qui havia ferit.
Entre les seves últimes recerques abans del declivi físic dels últims anys, hi va haver la qüestió del bisbe Irurita. Els arguments que va oferir per desmentir que fos assassinat per la FAI semblen incontestables. A més, sabia exposar la qüestió amb el rigor de l'historiador positivista que era però també amb la passió del novel·lista capaç de donar forma narrativa a les seves investigacions.
Quan fa onze o dotze anys li vam explicar el projecte de Fragmenta, li va agradar i ens va donar suport. Per això vam comptar amb ell com a assessor de la col·lecció Introduccions. No va faltar mai a cap de les reunions a què el vam convocar. Gràcies per tot el que et devem! Descansa en pau, Joan Bada!
